Li-per-els[i] o la despronominalització del clític datiu en català: un fenomen incipient

L’objectiu d’aquesta contribució és estudiar un fenomen d’aparició recent en llengua catalana que, a priori, sembla contradir els fonaments de la cohesió referencial. Es tracta del sorgiment, en català, d’un fenomen paral·lel al que en la tradició lingüística de l’espanyol s’ha convingut a anomenar le-por-les, i que en català anomenem li-per-els[i]. Es tracta de l’ús del clític datiu singular en la duplicació d’un objecte indirecte plural, com en Li[sg.] he donat el llibre als nens[pl.]. Veurem que aquest fenomen, cada cop més present en parlars com els valencians i els de l’àrea de Barcelona, es pot caracteritzar com un cas de despronominalització del pronom feble de datiu, fruit de la generalització de la duplicació de clític datiu que s’ha produït, justament, en aquestes àrees. A mesura que la duplicació esdevé sistemàtica, li perd el seu estatus de pronom anafòric i, desproveït de qualsevol traça de concordança, esdevé un mer marcador gramatical en el verb, una mena d’afix que assenyala la presència d’un argument prominent, l’objecte indirecte. Presentem una varietat de factors que poden crear les condicions en les quals aquest afix verbal (el clític datiu no concordant) esdevé necessari. Finalment, proporcionem una anàlisi formal basada en l’assumpció que els clítics duplicadors són la realització d’un nucli aplicatiu, responsable d’introduir l’OI en l’estructura.